S’ha popularitzat l’ús de la paraula “ superaliments ” en el llenguatge quotidià referent a l’alimentació i a la salut. No obstant això, no existeix definició oficial per a aquesta paraula i tampoc es troba legislada.
Existeix una gran expectació sobre els superaliments i això és a causa del creixent interès per l’alimentació i la salut, especialment en països desenvolupats. No cal oblidar de totes maneres que la millor manera d’aportar a l’organisme tot el necessari és a través d’una alimentació variada i rica en llegums, fruites, verdures, fruita seca i cereals integrals però sense consumir en exclusiva un producte concret ni excloent uns altres. El que aporta salut són els bons hàbits alimentaris.
Els superaliments és cert que són productes molt saludables, però no guareixen, solament preserven la salut. Per poder distingir entre la veritat i el que és merament publicitari, és important examinar les proves científiques que puguin haver-hi sobre els citats superaliments.
Característiques dels superaliments
1. Rics en nutrients (vitamines, minerals, antioxidants, fitonutrientes, etc…).
No existeixen criteris estàndard que han de complir els superaliments, però si existeixen alguns paràmetres que es tenen en consideració per determinar la seva riquesa i densitat nutricional, i aquests són el ORAC* i ANDI13** ORAC*: Capacitat d’absorció de radicals d’oxigen. Avalua la capacitat antioxidant d’un aliment. És recomanat la ingesta mínima de 5000 unitats ORAC/dia per contrarestar l’estrès oxidatiu. ANDI** (Índex de densitat de nutrients agregats): El sistema ANDI mostra la densitat de nutrients d’un aliment en una escala de l’1 al 1000 basat en quants nutrients conté per gram. Els nutrients que s’analitzen són vitamines, minerals, fitoquímicos i antioxidants.
2. Crus o mínimament processats.
Gran part d’aquests aliments són termolábiles pel que a temperatures més elevades de 42ºC disminueixen considerablement el valor nutricional dels mateixos. Per això la majoria dels superalimentos es mengen crus, sense ser gairebé manipulats. En alguns casos es processen mínimament i normalment per processos de liofilització. Ej: Acai en pols liofilizado.
3.Orgànics, ecològics i autòctons.
Els productes ecològics solen tenir majors nivells d’antioxidants. A més, contenen menor quantitat de residus pesticides, nitrats i metalls pesats.
En la següent figura s’observen els beneficis nutritius de verdures orgàniques vs verdures convencionals.
Existeixen gran varietat de superalimentos amb interessants propietats que poden ser beneficioses per a la salut.
La següent guia està composta per aquells aliments que recomenem més en la nostra consulta de Marta Gento Nutrició. Els criteris d’elecció dels mateixos són els següents; han de posseir propietats avalades per estudis científics, propietats específiques (no solament genèriques) i finalment, fàcils d’introduir en el pla dietètic.
Classificació dels superaliments:
– Fruites, arrels i llavors: Bayas de goji, Acai, Granada, Alvocat, Coco, Maca, Dátil, Cacau, Llavors de Cànem i Llavors de Chía.
– Aliments apícolas i algues: Pol·len d’abella, Kombu, Espirulina, Clorela.
– Bolets: Reishi i Shiitake
– Cereals: Espelta, Blat sarraí, Quinoa i Civada.
– Espècies: Gingebre i Cúrcuma
– Vegetals de fulla verda: Kale, Brots d’Alfalfa i Herba de Blat.
En aquest blog hem volgut parlar dels superaliments en termes més genèrics però en propers blogs us anirem donant informació més ampliada d’alguns d’ells. Esperem que sigui del vostre interés:-)